Què fem
Ara mateix em començat ja a treballar amb tres plantes:
-Lliri blanc (Lilium candidum L.)
–Hisop (Hyssopus officinalis L.)
–Àrnica d’hort (Ínula helvètica Weber)
Però aquestes són un petit principi, perquè el que volem és poder recollir especies en estat silvestre i poder-les cultivar per poder estudiar, extreure llavors, conservar el genotip, ….
També cal fer un mapa real de la situació de les que tenen més problemes de supervivència, amb espècie i nombre d’individus.
Les que volem treballar són moltes, però hi ha algunes que comença a ser urgent el seu treball, com l’herba fina (Silene saxífraga), l’herba de la sang (Paronychia kapela), té de roca (Jasonia saxatilis), àrnica (Àrnica montana), …
En un primer estadi, el que em començat a fer amb elles és intentar la seva domesticació per poder aconseguir la llavor i el seu cultiu.
Lliri blanc
El lliri blanc poblava abans moltes cases del Pirineu, dins dels horts, o a l’entrada de casa, perquè a part de ser molt decoratiu, té unes propietats antipiròtiques importants.
Es collien els tèpals i es posaven dins d’un pot de vidre amb oli. En cas de cremada, s’agafa un tèpal i es posava com a aposi’t.
La seva reproducció és per bulb.
Hisop
L’hisop és una planta amb grans i variades propietats. Podem parlar d’ella com a potent trencador del moc (anticatarral), com a antidismenorreic (regles doloroses), o com a purificador d’espais (propietats “màgiques”?)
Es cull quan està florida a finals de setembre a alta muntanya.
La seva reproducció de la planta silvestre està donant molts problemes, estem realitzant diferents proves i sembla que comencem a trobar-li una solució.
Àrnica d’hort (Ínula helvètica Weber): aquesta podria ser una gran planta a potenciar, ja que és l’àrnica que es pot cultivar a qualsevol hort. Caldria completar els estudis que hi ha per poder veure que realment les seves propietats siguin molt semblants a el seu germanastre d’alta muntanya, l’àrnica montana. Això faria que poguéssim portar aquesta planta a cada casa i així evitar la mala recol·lecció de la de muntanya i evitar així el greu problema que pateix a causa de molts factors.
Té propietats reforçant d’ossos i antiinflamatori.
Es fa una tintura de les flors, en alcohol (recepta que es feia al Pirineu) o en oli (recepta més suau i que es realitza actualment)
Es cull la flor quan està ben desenvolupada i es posa en tintura d’oli o alcohol. També es pot barrejar amb hipèric.
La seva reproducció l’estem fent amb plàntules extretes de llavor.